Road Trip 50 States, USA - Isma Monfort

Fotografia de Viatges: la mort d’una professió?

Qui estrena un blog a ple agost de 2020?

Doncs m’hi he animat després de llegir un article al blog de ‘Pics of Asia’ amb el provocador títol “Està morta la Fotografia de Viatges?”. En ell, hi descriuen en un to no massa optimista l’estat actual de la professió, així com les claus per entendre com hem arribat fins aquí.

En resum, parlen de com en els últims anys la tecnologia i el fet mateix de viatjar, han estat molt més accessibles que en el passat. De com els vols ‘low cost’ i poder disposar d’una càmera decent en tot moment amb connectivitat a internet a les nostres butxaques, ha facilitat que sorgeixin milers de nous creadors per tot el món capaços de crear imatges fantàstiques que es poden compartir a l’instant a les xarxes. Mai com fins ara la fotografia de viatges havia estat a l’abast de tanta gent.

Però també apunten com aquesta abundància d’imatges i gent disposada a fer-les té una contrapartida menys positiva. I és que per força, les circumstàncies han fet baixar els preus que es paguen als professionals en una indústria editorial molt castigada també per la baixada d’ingressos provinents de la publicitat. Tot plegat veient com, alhora, s’han anat popularitzant certes tendències típiques del que coneixem com ‘influencers’, que sovint poc tenen a veure amb el gènere i l’ètica documental (per molt que insisteixin a etiquetar les seves fotos amb #TravelPhotography o alguna de les seves variants).

En definitiva, la gent de ‘Pics of Asia’ descriuen un còctel desastrós que sembla que pot haver escombrat tota una professió de la qual ara mateix només en poden viure quatre afortunats i no sense dificultats.

Tot i això, i contestant a la pregunta original del blog, no crec que puguem dir que la fotografia de viatges hagi mort. Segurament ha desaparegut (o ho farà aviat) com a professió, però aquí el més important sempre han estat les experiències viscudes i el que aprenem en el trajecte. Les fotos en el fons només són testimonis de què un dia ens vam atrevir a fer una passa o dues cap a allò que desconeixíem. I, si amb una mica de sort han estat fetes amb una mica de gràcia, també ens permetran explicar-ho a qui ens vulgui escoltar.