Road Trip 50 States, USA - Isma Monfort

Fotografia de Viatges: la mort d’una professió

Qui obre un blog a ple agost de 2020?

Encara més, qui obre un blog sobre Fotografia Documental de Viatges en mig d’una pandèmia que no ens permet sortir de casa?

Però, és que ens han deixat cap alternativa? La cosa pinta magre. I no sóc l’únic que ho pensa, que veu problemes en l’estat actual de la Fotografia Documental i, més concretament, en el gènere de la Fotografia de Viatges.

Amb el provocador títol “Està morta la Fotografia de Viatges?”, els companys de ‘Pics of Asia’ posen sobre la taula moltes de les males pràctiques i situacions que ens han portat on som avui.

En resum, parlen de com en els últims anys la tecnologia i el fet mateix de viatjar han estat molt més accessibles que en el passat. Com els vols ‘low cost’ i disposar d’una càmera decent en tot moment amb connectivitat a internet a les nostres butxaques ha facilitat que sorgeixin milers de nous fotògrafs per tot el món.

De com l’abundància d’imatges i gent disposada a fer-les, per força, ha fet baixar els preus que es paguen a una indústria editorial molt castigada també per la baixada d’ingressos provinents de la publicitat. I també, de com s’han popularitzat certes tendències típiques d’‘influencers’ que poc tenen a veure amb la Fotografia de Viatges, encara que insisteixin en etiquetar les seves fotos amb #TravelPhotography i les seves variants.

Si en vols més detalls no et perdis l’article, que val molt la pena i és ple d’exemples molt interessants. Però en definitiva, descriu un còctel desastrós que s’ha endut per endavant tota una professió de la qual ara mateix només en poden viure quatre afortunats i no sense dificultats.

Ara bé, en cap cas m’atreveixo a afirmar que la Fotografia de Viatges com a gènere ha mort. Potser ha desaparegut (o ho farà en breu) com a professió, però mentre hi hagi un sol de nosaltres fent fotos amb l’esperit adequat la Fotografia Documental de Viatges seguirà estant ben viva. En podrà ser aquest blog un bon testimoni?