All posts tagged “Fotografia de Viatges

Fer fotos amb el mòbil a 2020 (una explicació un pèl massa tècnica)

I si… I si resulta que sí que puc fer fotos decents amb un mòbil?

Fa només uns anys hagués dit que era impensable, però aquest any ha passat quelcom que m’ha fet canviar (lleugerament) d’opinió.

El que ha passat és que ha aparegut un sensor per a mòbils de 108 megapíxels (MP) de mida força gran (pel que acostumen a tenir als mòbils). Res més que això. Un sensor de mida gran amb més de 100 milions de píxels instal·lat a un telèfon mòbil de mida estàndard. En el meu cas, el modest Xiaomi Mi Note 10 que em va sortir per uns 400€.

Però, si algunes de les millors càmeres del mercat tot just en tenen un parell de dotzenes, per què són importants aquests 108MP quan parlem d’un mòbil?

La clau està a adonar-se que les càmeres de tota la vida sempre han pogut adaptar l’òptica que es posava davant el seu sensor, ja fos una òptica de zoom (sobretot en les càmeres compactes) o òptiques fixes que es podien substituir per altres quan calia canviar la focal. Això, però, en els mòbils no és possible degut a les petites dimensions de l’espai disponible.

En els mòbils, en la gran majoria de casos, sensor i òptica van plegats i no es pot modificar la combinació. Amb una mica de traça es podrien arribar a modificar les focals afegint accessoris, però normalment la qualitat se’n ressent i l’experiència deixa de ser tan pràctica i fluida. Així que bàsicament tenim només una òptica fixa i un sensor amb els que hem de jugar.

I dic un sensor i una òptica perquè, tot i que avui en dia pràcticament tots els aparells tenen més d’una càmera, en realitat només la principal compta amb prou qualitat per a tenir-la en compte fotogràficament.

Però tornem als 108MP. Realment el mòbil que he comprat (tot i disposar de l’opció) normalment no genera imatges d’aquesta desproporcionada mida. En canvi, el que fa és combinar grups de 4 píxels per crear imatges de 27MP. Molt més manejables tot i que encara de gran dimensió si tenim en compte que l’estàndard en fotografia mòbil són 12MP.

I què podem fer amb aquests 27MP? “Zoom”.

Disposant d’una única focal, és normal que aquesta sigui un gran angular. En concret la càmera principal d’aquest mòbil ens ofereix una focal de 25mm equivalents.

Però una focal tan àmplia no sempre és la que ens va bé, ja que, per exemple, deforma força. De fet, amb els anys he comprovat que la meva focal preferida és de 35mm equivalents. Continua sent força angular, però amb les proporcions més naturals.

Fotografia Mòbil 108MP

Així, en aquest cas, per aconseguir aquesta focal de 35mm només ens cal retallar la imatge de 27MP un cop feta. Solucionat. I mentre que amb un sensor de 12MP això comportaria una pèrdua significativa de resolució, aquí ho podem fer quedant-nos amb un fitxer d’aproximadament 16MP (que encara millora en definició quan el passem als 12MP estàndard de la fotografia mòbil).

És a dir, a la pràctica podem obtenir imatges de qualitat comparable o superior a les dels telèfons de gamma alta equipats amb sensors de 12MP (ehem, iPhones), però en aquest cas – i aquí ve el més important- amb la capacitat d’aplicar un zoom a la imatge arribant sense problemes als 35mm equivalents o fins i tot una mica més.

Ah! I tot això sense haver de decidir en el moment de fer la foto! Podem disposar de tota aquesta flexibilitat després de fer-la (sempre que en guardem l’original, clar).

Ok. Llavors, per què no tots els mòbils porten càmeres de 108MP o més?

Doncs perquè no és ni de lluny el més pràctic i eficient. Si tornem al 99% de la població, veurem que a ben pocs ens interessen aquestes coses. En general, el 99%, el que vol és fer una foto (amb zoom digital o no) i que quedi prou bé per a compartir a les xarxes i ensenyar-les a les amistats i família.

En canvi, haver de processar els 108MP fan que, per exemple, el mòbil vagi en general més lent a l’hora de fer les fotos (especialment en un telèfon de gamma mitjana com el meu). De la mateixa manera, haver de treballar i editar les fotos un cop fetes tampoc és quelcom que la majoria d’usuaris vulgui fer.

Per a mi, però, l’arribada d’aquest sensor de 108MP, que segurament no ha estat de massa importància per a la gran majoria d’usuaris de telèfons mòbils, m’ha permès començar a deixar cada vegada més les càmeres de sempre a casa.

Road Trip 50 States, USA - Isma Monfort

Fotografia de Viatges: la mort d’una professió?

Qui estrena un blog a ple agost de 2020?

Doncs m’hi he animat després de llegir un article al blog de ‘Pics of Asia’ amb el provocador títol “Està morta la Fotografia de Viatges?”. En ell, hi descriuen en un to no massa optimista l’estat actual de la professió, així com les claus per entendre com hem arribat fins aquí.

En resum, parlen de com en els últims anys la tecnologia i el fet mateix de viatjar, han estat molt més accessibles que en el passat. De com els vols ‘low cost’ i poder disposar d’una càmera decent en tot moment amb connectivitat a internet a les nostres butxaques, ha facilitat que sorgeixin milers de nous creadors per tot el món capaços de crear imatges fantàstiques que es poden compartir a l’instant a les xarxes. Mai com fins ara la fotografia de viatges havia estat a l’abast de tanta gent.

Però també apunten com aquesta abundància d’imatges i gent disposada a fer-les té una contrapartida menys positiva. I és que per força, les circumstàncies han fet baixar els preus que es paguen als professionals en una indústria editorial molt castigada també per la baixada d’ingressos provinents de la publicitat. Tot plegat veient com, alhora, s’han anat popularitzant certes tendències típiques del que coneixem com ‘influencers’, que sovint poc tenen a veure amb el gènere i l’ètica documental (per molt que insisteixin a etiquetar les seves fotos amb #TravelPhotography o alguna de les seves variants).

En definitiva, la gent de ‘Pics of Asia’ descriuen un còctel desastrós que sembla que pot haver escombrat tota una professió de la qual ara mateix només en poden viure quatre afortunats i no sense dificultats.

Tot i això, i contestant a la pregunta original del blog, no crec que puguem dir que la fotografia de viatges hagi mort. Segurament ha desaparegut (o ho farà aviat) com a professió, però aquí el més important sempre han estat les experiències viscudes i el que aprenem en el trajecte. Les fotos en el fons només són testimonis de què un dia ens vam atrevir a fer una passa o dues cap a allò que desconeixíem. I, si amb una mica de sort han estat fetes amb una mica de gràcia, també ens permetran explicar-ho a qui ens vulgui escoltar.